ARQUITECTURA

ARQUITECTURA

El celler cooperatiu fou declarat  bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, en la resolució  CLT/2503/2002, de 14 d’agost de 2002.

Descripció i ubicació

El Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca està situat a migdia d’aquesta població i a peu de carretera. Va ser construït entre 1920 i 1921 per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (amb l’excepció del dipòsit d’aigua, que va ser construït el 1929), per encàrrec de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola de Barberà, amb l’ajut econòmic del Banc de Valls.

El projecte d’aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l’obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l’estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.

Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s’organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d’elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d’organització longitudinal o transversal i adaptació i la topografia del terreny, es va repetint en tots els altres cellers.

L’edifici consta de dues naus rectangulars de dimensions desiguals i disposades paral·lelament, amb cobertes diferents de teula sobre encavallades de fusta i interior resolt en els laterals amb arcs parabòlics alleugerits de maó a plec de llibre. La nau més petita allotja el moll de descàrrega i l’àrea d’elaboració. A sobre hi ha la casa del conserge i adossada a la part nord es troba la torre del dipòsit d’aigua.

El cos principal té un pla basilical i conté els cups de superfície. Els pilars interiors es ramifiquen longitudinalment i formen arcs parabòlics. Per sobre d’aquests arcs s’aixequen sengles murs on descansen les encavallades de fusta. A un nivell inferior es troben els cups subterranis.

La façana principal destaca per la seva composició ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s’integren les finestres baixes de ventilació i les tres portes d’accés amb arcs parabòlics; un segon nivell de parament llis on es troben les finestres superiors; i un tercer nivell de coronament de l’edifici.

És especialment notable la torre del dipòsit d’aigua amb una estructura i formalització semblant al campanar barroc de la població, que converteix aquest edifici industrial en una construcció amb entitat arquitectònica que enllaça amb el paisatge i la topografia naturals i amb els antecedents culturals de Barberà de la Conca.

En el Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca i en les construccions agràries d’aquest període destaca, a més dels valors arquitectònics, el fet que representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya des de finals del segle XIX, un moviment que es va estendre per la Conca de Barberà, el Priorat, l’Alt Camp, el Baix Camp i la Segarra, i que socialment va quedar interromput per la Guerra Civil, deixant, no obstant, una notable implantació cultural i arquitectònica.

Web Design by Plenummedia